Albarel amb arsènic blanc

Museu Municipal de Llívia

Finals del segle XVI – segle XVIII

Pot de farmàcia tipus albarel. Es tracta d’un recipient de cos cilíndric, amb un lleu estrangulament central, espatlla i fons diferenciats per arestes, boca ampla, amb llavi i repeu. És de ceràmica vidrada en blau cobalt a l’exterior i en blanc trencat a l’interior.
Tot i que aquest era el seu aspecte original, llis, cap a la segona meitat del segle xviii es va decorar en fred amb pintura a l’oli ocre i vermella, seguint l’estètica dels anomenats “pots de Banyoles”, que estaven de moda en aquell moment. Se li va afegir l’oval central, amb un llaç a la part superior i flanquejat per elements vegetals, estil Lluís XVI, i, a l’interior, el nom en llatí, abreujat, del producte que estava destinat a contenir.
No es coneixen del cert l’origen ni la datació d’aquests pots. Podrien provenir de l’antic establiment de Jaume Bosan (l’anterior farmàcia documentada a la vila). De fet, es coneixen col
·leccions de pots blau cobalt monocroms datats al segle xvi. També podria ser que Jaume Sala, quan es va establir a Llívia, els hagués portat de Puigcerdà, o que hagués comprat el material d’una altra farmàcia on hi havia aquestes peces. La decoració amb pintura a l’oli s’atribueix a Josep Esteva (1759-1823), qui, en posar-se al capdavant de la farmàcia, va portar a terme certa modernització de l’establiment, la qual cosa incloïa adequar-lo a la moda del moment. Part d’aquesta decoració actualment s’ha perdut.
Pel que fa a l’estat de conservació, la peça presenta diversos cops amb pèrdua de suport i esmalt; la policromia de la decoració està clivellada en algunes zones, amb pèrdues a la part superior. S’observen restes adherides d’una substància de color marró grogós per tota la superfície exterior del recipient. Conserva, a la part posterior, una etiqueta de paper manuscrita enganxada en diagonal, anterior a la decoració.


 

Relació amb el Liceu

L’arsènic blanc, àcid arseniós o òxid d’arsènic blanc és el verí per excel·lència, molt irritant i corrosiu. Les morts per enverinament són un recurs freqüent en els llibrets d’òpera. Entre els enverinaments més famosos de la història del gènere líric destaquen els de Lucrezia Borgia (Donizetti), Il trovatore (Verdi) i Adriana Lecouvreur (Cilèa).

 

Dates d'exposició

15 març 2022 - 31 desembre 2022 (exposició permanent)

 

 

Museu Municipal de Llívia

C/ dels Forns,10
17527 Llívia

Consulteu el web del Museu Municipal de Llívia