El Gran Teatre del Liceu després de l’incendi de 1861

Museu d'Història de Catalunya

Josep Tapiró i Baró

1861

Oli sobre tela; 97 × 78,5 cm

Josep Tapiró i Baró (Reus, 1836 – Tànger, 1913), que havia arribat a Barcelona el 1853 per estudiar a l’Escola de Belles Arts, seguí els passos del seu amic Marià Fortuny i s’instal·là a Roma l’any 1862, on residí durant 14 anys. El 1876 va establir-se a Tànger, on instal·là el seu estudi i desenvolupà un estil orientalista especialitzat en retrats i escenes d’interior de la vida marroquina.

 

Relació amb el Liceu

El tema de l’obra gira al voltant de les runes del Gran Teatre del Liceu després de l’incendi del 9 d’abril de 1861. És una obra fruit de l’observació directa, à plein air, on podem apreciar l’estat en què va quedar l’edifici poc després de l’incendi. La virulència i rapidesa amb què es va desenvolupar l’incendi queda palesa en el fet que les flames no van tenir temps de calcinar del tot les parets, de manera que aconseguiren resistir part del seu envit. A banda de les runes, podem observar tres operaris, clarament empetitits a fi de ressaltar la monumentalitat de l’edifici, realitzant tasques de desenrunament.

L’incendi del Gran Teatre del Liceu va ser un esdeveniment que va causar un gran impacte en la societat barcelonina del moment, com es pot veure en la quantitat de dibuixos i gravats que es van multiplicar en diversos mitjans de comunicació i difusió. Fins i tot es van arribar a produir souvenirs que representaven el succés. Dues setmanes després de l’incendi, la Junta de Propietaris del Liceu es va reunir en sessió extraordinària i va acordar-ne la reconstrucció, sota la direcció de l’arquitecte Oriol Mestres. Així, el 20 d’abril de 1862, poc més d’un any després, es va inaugurar de nou l’esplèndid equipament barceloní.

 

Dates d'exposició

15 març 2022 - 31 desembre 2022

Museu d'Història de Catalunya

Plaça Pau Vila, 3
08039 Barcelona

Consulteu el web del Museu d’Història de Catalunya