Tríptic de les dames de Cerdanyola

Museu d'Art de Cerdanyola

Atribuït a Ludwig Dietrich von Bearn

c. 1905

Vitrall emplomat

Els tres plafons de Les dames de Cerdanyola es van realitzar cap al 1910 per a la residència d’Evarist López, l’actual seu del Museu d’Art de Cerdanyola, que s’havia reformat sota la direcció de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas. L’edifici originari havia estat el primer teatre-casino de Cerdanyola (1894), obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Al marge del tríptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestres, que configuraven un conjunt excepcional. 

El Tríptic de les dames de Cerdanyola estava instal·lat a l’antic saló de la casa. Es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 × 195 cm) que representen dues escenes. El plafó situat en un dels laterals s’ha anomenat Les dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, Les dames del llac o Les dames dels cignes, i Les dames de les tulipes.

Al primer, les dues figures femenines estan sobre una barca envoltada de cignes i, al segon, les dames recullen flors a la vora del llac. Tècnicament excel·lents, han estat atribuïts per Rodon i Vila-Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn, que va tenir taller a Barcelona i va destacar en la tècnica de la grisalla. De totes maneres, no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l’època.

La concepció original del conjunt podria correspondre a Balcells, de qui s’ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l’esbós d’una dama recollint flors que pot remetre a l’anomenada Dama de la tulipa.

Els tres plafons estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette, i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla, amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i l’elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla, i la rica combinació d’una gran varietat de colors. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors, que podria tenir una lectura simbòlica, i que arriba al seu zenit a l’escena del llac, on les dames alimenten els cignes amb peònies; la rosa sense espines, en una imatge que podria tenir lectures literàries que ens remeten a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies, que remeten al món medieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha i Eugène Grasset. La presència d’escenes de dames ballant o en un jardí és una constant a l’època: apareix en altres vitralls i també en moltes marqueteries de Gaspar Homar dibuixades per Josep Pey. Tot i que l’autoria del disseny continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.

 

Relació amb el Liceu

Els vitralls del Museu d’Art de Cerdanyola semblen quedar a l’òrbita de Riquer, de qui el museu també conserva un apunt a l’oli amb una temàtica molt similar (diverses figures femenines en un paisatge idíl·lic).

La vinculació de Riquer amb el Liceu és més que notòria. Si bé avui dia es coneix la seva participació en la decoració del Cercle del Liceu, l’artista també va deixar la seva empremta al Teatre, concretament en una llotja del prosceni del segon pis, completament destruïda en l’incendi del 1994.

El vincle amb Alexandre de Riquer també podria establir-se amb el poema “Crisantemes”. Escrit l’any 1899, Riquer, al cant XXIII, descriu una escena molt similar a la dels vitralls.

“Al devant meu s’exten un ideal de bellesa plástica; gestos divins de ninfes, notes perdudes de vagues melodíes, murmuris d'aygues que s’escorren á l’ombra, perfums de hidromel y d’ambrosía.

Boschs de sicomoro, thuya y llorers-roses, alzines centenaries y cedres llevantins: un cel blau, una mar de perpètua bonansa, una aygua quieta, quieta, ab onades que’s fonen en la platja.

Les barques, tot gronxantse, s’adormisquejan, munyochs de flors suran damunt de la ona com escampall de rica colorayna que, al pas dels cisnes, dexant derrera d’ells la estela platejada, se destrían y’s bressan.”

 

Dates d'exposició

15 març 2022 - 31 desembre 2022

 

Fotografia: Orlando Barrial, 2015

 

Museu d'Art de Cerdanyola

C/ Sant Martí, 88
08290 Cerdanyola del Vallès

Consulteu el web del Museu d'Art de Cerdanyola